L´ALFABET.

L'alfabet català consta dels vint-i-sis signes següents:

LLETRES SONS

a "a"

b" be"

c "ce"

d "de"

e "e"

f "efa"

g "ge"

h "hac"

i "i"

j "jota"

k "ca"

l "ela"

m "ema"

n "ena"

o "o"

p "pe"

q "cu"

r "erra"

s "essa"

t "te"

u "u"

v "ve"

w "ve doble"

x "ics o xeix"

y "i grega"

z "zeta"

Atenció!: la k i la w només apareixen en noms estrangers.

També hem de considerar les variants següents, que no apareixen a principi de paraula: ç ce trencada (la trobarem dins la c); l·l ela geminada (la trobarem dins la l)

DÍGRAFS

A més de les lletres simples de l'alfabet, existeixen en català els dígrafs, que són agrupacions de dues lletres que tenen un sol so. Són els següents:

rr

ss

ll

ny

qu

gu

ix

Atenció!: El dígraf ix només ho és en el català oriental. En la pronúncia del català occidental la i d'aquest dígraf sona.

CORRESPONDÈNCIA ENTRE SONS I GRAFIES

En el quadre següent podem observar la correspondència entre les lletres de l'alfabet, tant les simples com els dígrafs, i els diferents sons de cada una:

GRAFIES/ SONS /EXEMPLES

a a / e neutra pas / passa

b b / p bes / àrab

c k / s casa / ceba

d d / t dit / àrid

e e tancada / e neutra / e oberta Déu (divinitat) / deu (deure) / deu (10)

f f fals

g g / so de jota / k gat / gerra / càstig

h muda / so aspirat hora / ha, ha!

i i / j pis / iode

j so de jota Jaume

k k kiwi

 l l lent

m m mà

n n neu

o o tancada / o oberta / u pou / bou / poder

p p pur

q k quatre

r r simple / r múltiple / muda cara / rata / cantar

s s (sorda) / z (sonora) sal / casa

t t tassó

u u / w rus / mouen

v v vol

w w whisky

x xeix / ks / gz xerrar / taxi / examen

y y Nova York

z z dotze / zona

Atenció!: Els sons de la e presenten variacions en els dialectes catalans (els exemples citats corresponen al català oriental).

 ELISIÓ

Una elisió és la supressió d’un so en la pronunciació o d’una lletra en l’escriptura. En la llengua oral, quan entren en contacte una paraula que acaba en vocal i una altra que hi comença, si les vocals són iguals, es redueixen a una de sola:

que es diu (pronunciat ques diu), ferro oxidat, un camí impracticable.

Si les vocals són diferents, s’elideixen les neutres (a o e àtones):

mitj(a) hora, algú (e)t crida, aquí (e)l tenim, mà (e)squerra.

Les elisions es representen gràficament amb un apòstrof, però només es poden apostrofar els articles, la preposició de i els pronoms febles.

Les contraccions són partícules compostes que inclouen elisions, per exemple: als (a + els), del (de + el), can (ca + en), etc.