SÍL·LABA TÒNICA I SÍL·LABA ÀTONA.
La síl·laba és el so o grup de sons que pronunciem amb un sol cop de veu. En una paraula hi sol haver tantes síl·labes com vocals: mos-tra-dor, por-tat-ge, ja que la vocal és el nucli de la síl.laba. En la nostra llengua podrem trobar una única vocal com a síl.laba, però no una consonant sola; aquesta necessita de la vocal.
Tota paraula té una síl·laba que es pronuncia amb més força, la qual rep el nom de síl·laba tònica: ca-mi-sa. Les restants són les síl·labes àtones: ca-mi-sa.
En alguns casos (paraules compostes, adverbis en -ment, etc.) podem trobar dues síl·labes tòniques: fàcilment, historicoartístic.
Si la paraula té una sola síl·laba, aleshores es considerarà un monosíl·lab tònic, exceptuant algunes partícules gramaticals (articles, pronoms febles, preposicions febles, etc.) que són considerades monosíl·labs àtons, ja que no tenen significat per si soles.
SISTEMA VOCÀLIC: TÒNIC I ÀTON
El català té vuit sons vocàlics bàsics que es realitzen en posició tònica:
A
carn, avi
E tancada
gep, torrent
E oberta
Bel, serra
E neutra
tres, maleta (Actualment, el so de la e neutra en posició tònica es manté només en àrees del dialecte balear).
I
vi, camín
O oberta
bou, groga
O tancada
bot, fosca
U
Lluc, sucre
Si el so vocàlic u correspon a una síl·laba àtona es pronuncia [u] al català oriental (excepte Mallorca sense Sóller).
En posició àtona, en els dialectes del català oriental, totes les es i la a es neutralitzen en el so de la vocal neutra. Així, amb molt poques excepcions, les grafies a i e que corresponen a sons àtons es pronuncien totes de la mateixa manera:
geperut, serrar, maleter, carnisseria
Igualment, en la major part del domini del català oriental, la grafia o, quan correspon a un so àton, es pronuncia [u] (vegeu la correspondència entre sons i grafies):
grogor, botar
La no diferenciació d´aquests sons en posició neutra, provoca faltes ortogràfiques. Més endavant veurem com solucionar el problema.