ORTOGRAFIA DE A/E ÀTONES.

Tenint en compte que les lletres a i e es pronuncien igual, en català oriental, quan estan en posició àtona, convé conèixer unes normes que ajudin a resoldre els dubtes ortogràfics:

1. Els substantius i adjectius que acaben en vocal neutra àtona s'escriuen, els masculins, amb -e, i els femenins, amb -a:

Ha pintat un llibre negre damunt una taula blanca.

Tenen un ase magre i una somera vella.

La dona magra duia una cinta negra al braç esquerre.

EXCEPCIONS:

Hi ha substantius i adjectius femenins que acaben en –e, com: base, Carme, catàstrofe classe, espècie, faringe, fase, febre, frase, higiene, imatge, Irene, llebre, mare, piràmide, sèrie, superfície, torre, verge; agradable, alegre, jove, lliure, noble, salvatge, solemne, xerraire.

I hi ha substantius i adjectius masculins que acaben en –a, com: artista, ciclista, dentista, dia, drama, goril·la, guàrdia, idioma, indígena, ioga, mapa, monarca, novel·lista, panorama, pirata, planeta, poeta, profeta, programa, sistema, suïcida, telegrama, tema, titella, trauma; agrícola, belga, celta, demòcrata, egoista, entusiasta.

Els plurals de tots aquests mots acaben en -es:

Les campanes tocaren durant dos dies.

Llimones verdes en arbres tendres.

També noms propis com: Atenes, Banyoles, Ferreries, Figueres, Sencelles; Judes, Maties, Pitàgores.

Atenció!: vaca / vaques, amiga / amigues, boja / boges, llengua / llengües, pasqua, pasqües, esperança / esperances.

El canvi de nombre provoca canvis ortogràfics i fonètics.

2. Les formes verbals que acaben en vocal neutra àtona s'escriuen amb -a (menja, compta, cantava, feia, diria), llevat dels infinitius (batre, beure, perdre, prendre, viure) i alguns casos irregulars (corre, obre, omple i vine).

Les desinències verbals acabades en vocal neutra àtona seguida de -s, -m, -u, -n, -r s'escriuen amb e:

esperes, rentaves, bufaríem, cavàrem, sembràreu, movíeu, discutirien, remen, témer, estrènyer.

Atenció!: pesca /pesquen, rega / regues, menja / mengen, caça / caces.

3. A l´ interior de paraula, en cas de dubte, tenim l'opció de cercar un mot de la mateixa família (és a dir, amb el mateix lexema) que tingui la vocal que ens ocupa en posició tònica, aleshores veurem si hem d'escriure a o e:

covardia (covard), careta (cara), novel·lista (novel·la), teulada (teula).

(Si això no és possible, no queda més remei que buscar al diccionari).

planxar, planxaves (planxa) trencar, trencat (trenca).

Atenció!: Els verbs irregulars jeure, néixer, treure, fer, haver i saber tenen a al radical quan aquest és àton (jauré, naixia, traurien, faran, havent, sabés, etc.), en canvi, les formes tòniques són amb e o amb a segons els casos.

Quan es tracta de radicals verbals, podem recórrer a la tercera persona singular del present d'indicatiu.