SEPARACIÓ DE SÍL·LABES

SEPARACIÓ DE SÍL·LABES.

En principi, la separació en síl·labes d'una paraula es fa a partir de les vocals (tindrà tantes síl·labes com vocals):

monosíl·labs: a, pi, or, ruc, tot, fems.

bisíl·labs: ma-re, co-tó, pru-nes, con-tents.

trisíl·labs: fa-ri-na, as-pec-te, re-ti-rats.

tetrasíl·labs: me-cà-ni-ca, lo-te-ri-a, ci-en-tí-fic.

pentasíl·labs: as-pi-ra-do-ra, pen-si-o-nis-ta, co-o-pe-ra-dor. etc.

Si hi ha diftong, tindrem dues vocals en una mateixa síl·laba (fins i tot, alguna vegada, tres): ai-re, ou, llen-gua, dè-ieu

Quan estudiem el diftong entendrem la seva separació (tema següent)

Pel que fa a les consonants, la pronúncia ens dirà amb quina vocal fan síl·laba:

om-plir, set-ma-na, ar-tis-ta, mi-llor, mi-llo-ra, pac-te, cre-ï-ble

En un escrit, quan hem de dividir un mot a fi de línia amb un guionet, ho fem generalment respectant les síl·labes, però també hem de tenir en compte les normes següents:

a) No s'ha de deixar una lletra sola, llevat que vagi precedida d'un mot apostrofat (un article, la preposició de o un pronom feble):

a.nimal , Mari.a, l'a-nimal, d'o-lla, t'e-legiran

b) En els mots compostos i en molts derivats amb prefix, se separen els dos components:

nos-altres, cel-obert, sub-aquàtic, in-humà, bes-avi, mal-entès

c) Quan hi ha dígrafs o dues consonants seguides, s´ha de tenir en compte:

SE SEPAREN

l.l

NO SE SEPAREN