COMPRENSIÓ DE MISSATGES ORALS EN DIFERENTS REGISTRES
Per a la comprensió dels missatges orals en diferents registres de la nostra llengua, cal que fem un repàs sobre quins són aquests registres i en què consisteix cada un.
Tipus de registres
Us oferim en un quadre un resum els diferents registres de la llengua:
Registres formals:
Cientificotècnic: se sol caracteritzar pel seu nivell de correció en relació a la normativa, per una bona sintaxi i per un vocabulari ric i culte.
Literari: els textos són clarament subjectius. Es descriu una realitat inventada per l´autor. És un registre formalment elaborat i connotatiu.
Estàndard: facilita la comunicació entre els membres d´una comunitat lingüística. És el registre usat en els mitjans de comunicació. Està basat en la normativa gramatical. És un registre neutre, sense col.loquialismes ni vulgarismes.
Registres informals:
Familiar: inclou totes les situacions orals en què la llengua és utilitzada de manera espontània i informal.
Vulgar: es caracteritza per transgredir les normes gramaticals i també les normes socials.
Grau de dificultat en la comprensió dels diferents registres
Cada un dels registres de la llengua oral té un grau i uns matisos de comprensió diferents. Depèn sobretot de com estiguem avesats a l'ús de cada registre en la vida quotidiana. El llenguatge cientificotècnic té una complexitat lèxica que només pot entendre completament una persona que formi part d'aquest àmbit específic. És potser el registre que costa més d'entendre, ja que, a més, està format per diverses variants corresponents a diferents branques professionals (enginyeria, medicina…).
Pel que fa al registre literari, la seva dificultat està en el fet que sovint (especialment en la poesia) les paraules no tenen un significat denotatiu (el que ens dóna el diccionari), sinó connotatiu (l'element esmentat ens vol evocar un altre element que hi coincideix en determinades característiques). A més, la subjectivitat de l'autor és un obstacle que s'ha de superar amb la lectura atenta, l'estudi (de l'estil, l'època, altres obres de l'autor, etc.) i la intuïció.
Tot i que són registres informals, el registre familiar i el registre vulgar també tenen el seu grau de dificultat.
En qualsevol grup de persones, ja sigui un nucli familiar o simplement un grup d'amics, acaben sorgint expressions i jocs de paraules que pot semblar que s'entenen perfectament, però que tenen un significat implícit i no expressat, que un nouvingut en el grup no copsaria. Aquestes expressions amb nous significats (o nous matisos de significat) són fruit d'experiències viscudes pel grup en qüestió, i de la més o menys llarga convivència. Podríem dir que cada un d'aquests grups socials o familiars tenen el seu microregistre.
El registre vulgar, per ser tan simple, és potser el que costa menys d'entendre. La seva única dificultat és que el lèxic varia molt segons les modes imposades pel jovent.
L' estàndard és l'únic registre que en un principi ha de poder ser entès per tots els parlants d'una llengua, ja que ha estat elaborat amb aquesta intenció.
Factors que configuren l'ús dels diferents registres
En la configuració dels registres intervenen diversos factors:
Tema: general o especialitzat
Canal de comunicació: oral o escrit
Intencionalitat: objectiva o subjetiva
Nivell de formalitat: alt, mitjà o baix