DIFTONGS.

Parlem de diftong quan en una mateixa síl·laba trobem dues vocals, una de les quals serà necessàriament una i o una u àtones. Si no apareix qualsevol d´aquestes dues vocals no és un diftong.

Hi ha dues classes de diftongs:

1. DIFTONG DECREIXENT, quan tenim la combinació vocal + i, u àtones (anomenades en aquest cas semivocals).

Si et fixes s´anomenen així, perquè ,quan les pronunciem,l´obertura de la boca va de més oberta a més tancada, per tant, decreix:

ai

ai-re

au

Jau-me

ei

rei-na

eu

veu-re

ii

o-dii

iu

riu-re

oi

boi-na

ou

bou

ui

cui-na

uu

duu

SEMIVOCAL: en català, són semivocals la i i la u quan formen part d'un diftong decreixent. Les semivocals presenten un so intermedi entre el d'una vocal i el d'una consonant i, tot i que presenten una grafia idèntica a les vocals i i u, les regles ortogràfiques les tracten com a consonants a l'hora d'accentuar els mots que en porten (éreu) o quan s'han de separar els pronoms febles del verb amb guionet o apòstrof (agafa'l, però agafeu-lo).

2. DIFTONG CREIXENT: Es donen únicament en els casos següents:

A. Quan la u va darrera g o q i davant vocal (la u ha de sonar):

qua

qua-tre

gua

gua-nyar

qüe

qües-ti-ó

güe

ai-gües

qüi

a-de-qüi

güi

pin-güí

quo

quo-ci-ent

guo

pa-rai-guot

B.Quan la i o la u van a principi de paraula: hie-na, io-gurt, ua-ca-ri. Fixa´t que no porten cap consonant davant (la "h" no es pronuncia).

 C. Quan la i o la u van entre vocals: no-ia, be-uen, ri- uen.

Atenció!: Les vocals i i u situades entre una consonant i una vocal no formaran diftong sinó hiat i, per tant, se separen:

ci-èn-ci-a, rà-di-o, ca-su-al.

 Com pots imaginar-te tota la resta de combinacions ja no seran diftongs sinó hiats.