FONÈTICA I FONOLOGIA
FONÈTICA, FONOLOGIA I ORTOGRAFIA:
La fonètica estudia l´estructura física dels sons, la seva producció i percepció. La unitat d´estudi és el so.
La fonologia s´encarrega d´estudiar la funció que tenen els elements fònics de la llengua, és a dir, la seva capacitat diferenciadora. La unitat d´estudi és el fonema.
L´ortografia estableix normes per a l´us correcte dels signes ortogràfics, les lletres i els dígrafs que representen els sons.
SO I FONEMA:
El fonema és una unitat abstracta, un concepte metodològic per a l´anàlisi de la llengua. El so, en canvi, és la realització pràctica del fonema.
Els fonemes es presenten entre dues barres inclinades /m/; els sons es representen entre claudàtors [m].
EL PROCÉS DE FONACIÓ:
La respiració consta de dos temps: la inspiració (quan l´aire entra) i l´expiració (quan l´aire surt). El so articulat es produeix en l´expiració: l´aire surt dels pulmons i, a través dels bronquis i la tràquea, arriba a la laringe. La laringe és formada per una mena de tub on es troben les cordes vocals, les quals poden produir un so articulat sonor (si les cordes s´aproximen i vibren) o bé un so articulat sord (si no vibren).
De la laringe, l´aire expirat passa a la faringe i d´aquesta a la boca (sons orals) o a la cavitat nasal (sons nasals).
Segons els òrgans articulatoris que es posen en contacte a la cavitat bucal, i segons, les posicions que aquests òrgans adopten, distingirem entre el punt d´articulació i el mode d´articulació.
Punt d´articulació:
És el lloc en què s´uneixen o es troben els òrgans articulatoris en l´emissió dels sons:
Bilabials: s´uneixen els dos llavis.
Làbio-dentals: el llavi inferior es recolza en les dents superiors.
Dentals: la llengua es recolza en la part interna de les dents superiors.
Alveolars: la punta de la llengua toca els alveols dentals superiors.
Palatals: la llengua toca el paladar dur.
Velars: la part posterior de la llengua es posa en contacte amb el vel del paladar.
El mode d´articulació:
És la posició que adopten els òrgans articulatoris en l´emissió dels sons; en aquest sentit, doncs, es parla d´articulacions:
Oclusives: s´interromp momentàniament el pas de l´aire i, després, aquest surt en forma d´explosió.
Fricatives: l´aire no és obstruït, sinó que passa per un canal estret i produeix una fricació prolongada.
Africades: es comença amb una oclusió, que va seguida d´una fricació.
Líquides: semblants a les vocals, modifiquen el pas de l´aire molt lleument. Les líquides es divideixen en laterals i vibrants.
Laterals: l´aire surt pels costats de la llengua.
Vibrants: vibracions intermitents de la llengua en contacte amb la zona alveolar; la vibració pot ser simple o múltiple.
Nasals: l´aire surt per la cavitat nasal.
L´AL.LÒFON:
L´al.lòfon és la variant combinatòria d´una fonema. Això voldrà dir que un fonema pot tenir diferents sons.
Exemple:
bena [b]: so bilabial, oclusiu, sonor.
saba [b ]: so bilabial, fricatiu, sonor.
NEUTRALITZACIÓ I ARXIFONEMA:
La neutralització és un fenomen que es produeix quan una oposició entres dos fonemes deixa de ser distintiva, és a dir, quan dos fonemes diferents es pronuncien igual.
Exemple:
a i e en posició àtona es pronuncien igual: [e ]
o i u en posició àtona es pronuncien igual: [u]
Aquesta base comuna [u] o [e] compartida pels fonemes /a/, /e/, / e/ o /o/, /c/,/u/ és anomenada arxifonema. L´arxifonema és, doncs, e conjunt de trets compartits per una sèrie de fonemes.