CLASSIFICACIÓ DELS SONS CONSONÀNTICS

Els sons consonàntics es classifiquen tenint en compte quatre elements distintius bàsics:


a) El punt d'articulació, és a dir, el punt de l'aparell articulatori on es produeix l'obstrucció de l'aire. Des d'aquest punt de vista, els sons es divideixen en:

- bilabials (el so s'articula amb els dos llavis): [m], mà

- labiodentals (el so s'articula amb el llavi inferior i les incisives superiors): [ f ], fe

- dentals (el so s'articula aproximant la punta de la llengua a la superfície interior de les dents superiors: [d], dau

- alveolars (el so s'articula aproximant la llengua a les genives superiors i interiors): [n], noi

- palatals: (el so s'articula aproximant la llengua al paladar dur): [ l], olla

- velars (el so s'articula aproximant la part posterior de la llengua al vel del paladar): [k], qui



b) El mode d'articulació o la manera com es produeix l'obstrucció. En aquest sentit hi ha sons:

- oclusius (amb interrupció completa del pas de l'aire): [p], peu

- fricatius (amb fricció de l'aire en passar entre dos òrgans bucals molt acostats): [s], so

- africats (amb oclusió i fricció articulades en el mateix punt): [], atxa

- laterals (amb pas de l'aire pels costats de la llengua): [ l ], oli

- vibrants (amb moviments, molt breus, de la llengua, que interromp i allibera, successivament, el corrent d'aire): [rr], erra

- bategants (com les vibrants, però amb un sol moviment): [r], era



c) L'acció de les cordes vocals, que permet parlar de sons:

- sonors (amb vibració de les cordes vocals): [z], ase

- sords (sense vibració de les cordes vocals): [s], sà



d) El trajecte de l'aire. Des d'aquest punt de vista hi ha sons:

- orals (sense ressonàncies nasals). La gran majoria de sons consonàntics ho són, per això no s'explicita: [t], to

- nasals (amb ressonàncies procedents de les cavitats nasals): [n], ni

ELS SONS CONSONÀNTICS:

Classificació dels sons consonàntics segons el mode i punt d´articulació:

MODE D´ARTICULACIÓ

  Oclusives Fricatives Africades Laterals Vibrants Nasals
PUNT D´ARTICULACIÓ            
Bilabials sorda p(poma)

sonora b (baixar)

sonora b(sabó) (1)       sonora m (mà)
làbio-dentals   sorda f (fanal)

sonora v (volcà) (2)

      sonora m (infant) (amfibi)

(3)

dentals sorda t (taula)

sonora d (dau)

sonora d (cada)        
alveolars   sorda s (sac, cel, missa, braç)

sonora z (casa, zero)

sorda ts (potser)

sonora dz (setze)

sonora l (bala) sonora simple r (cara)

sonora múltiple rr (carro)

sonora n (nau)
palatals   sorda (xec, caixa)

sonora (joc, gerra)

sorda (cotxe)

sonora (fetge, platja)

sonora l (llum)   sonora (canya)
velars sorda k (casa)

sonora g (gana)

sonora g (paga)       sonora h(tanca, fang) (3)


(1) Les grafies que representen els sons oclusius sonors, en determinats contextos (per exemple, entre vocals), es pronuncien com a sons aproximants i no oclusius. Així, la b de boca i la de lloba no s'articulen exactament de la mateixa manera.

(2) El so [v] actualment es manté a les Balears i a part del País Valencià i de Tarragona: avi, veure, canviar. A la resta del territori la v es pronuncia [b].

(3) La m i la n, en determinats contextos, s'articulen com a sons labiodentals (àmfora) o velars (Inca).