Els sons consonàntics es classifiquen tenint en compte quatre elements distintius bàsics:
a) El punt d'articulació, és a dir, el punt de l'aparell articulatori on es produeix l'obstrucció de l'aire. Des d'aquest punt de vista, els sons es divideixen en:
- bilabials (el so s'articula amb els dos llavis): [m], mà
- labiodentals (el so s'articula amb el llavi inferior i les incisives superiors): [ f ], fe
- dentals (el so s'articula aproximant la punta de la llengua a la superfície interior de les dents superiors: [d], dau
- alveolars (el so s'articula aproximant la llengua a les genives superiors i interiors): [n], noi
- palatals: (el so s'articula aproximant la llengua al paladar dur): [ l], olla
- velars (el so s'articula aproximant la part posterior de la llengua al vel del paladar): [k], qui
b) El mode d'articulació o la manera com es produeix l'obstrucció. En aquest sentit hi ha sons:
- oclusius (amb interrupció completa del pas de l'aire): [p], peu
- fricatius (amb fricció de l'aire en passar entre dos òrgans bucals molt acostats): [s], so
- africats (amb oclusió i fricció articulades en el mateix punt): [
], atxa - laterals (amb pas de l'aire pels costats de la llengua): [ l ], oli
- vibrants (amb moviments, molt breus, de la llengua, que interromp i allibera, successivament, el corrent d'aire): [rr], erra
- bategants (com les vibrants, però amb un sol moviment): [r], era
c) L'acció de les cordes vocals, que permet parlar de sons:
- sonors (amb vibració de les cordes vocals): [z], ase
- sords (sense vibració de les cordes vocals): [s], sà
d) El trajecte de l'aire. Des d'aquest punt de vista hi ha sons:
- orals (sense ressonàncies nasals). La gran majoria de sons consonàntics ho són, per això no s'explicita: [t], to
- nasals (amb ressonàncies procedents de les cavitats nasals): [n], ni
(xec, caixa)
(joc, gerra)
(fetge,
platja)
(canya)