CLASSIFICACIÓ DELS SONS
CONSONÀNTICS
Els sons consonàntics es classifiquen tenint en compte quatre
elements distintius bàsics:
a) El punt d'articulació, és a dir, el punt de
l'aparell articulatori on es produeix l'obstrucció de l'aire.
Des d'aquest punt de vista, els sons es divideixen en:
- bilabials (el so s'articula amb els dos
llavis): [m], mà
- labiodentals (el so s'articula amb el llavi
inferior i les incisives superiors): [ f ], fe
- dentals (el so s'articula aproximant la punta
de la llengua a la superfície interior de les dents superiors:
[d], dau
- alveolars (el so s'articula aproximant la
llengua a les genives superiors i interiors): [n], noi
- palatals: (el so s'articula aproximant la
llengua al paladar dur): [ l], olla
- velars (el so s'articula aproximant la part
posterior de la llengua al vel del paladar): [k], qui
b) El mode d'articulació o la manera com es
produeix l'obstrucció. En aquest sentit hi ha sons:
- oclusius (amb interrupció completa del pas de
l'aire): [p], peu
- fricatius (amb fricció de l'aire en passar
entre dos òrgans bucals molt acostats): [s], so
- africats (amb oclusió i fricció articulades
en el mateix punt): [
], atxa
- laterals (amb pas de l'aire pels costats de la
llengua): [ l ], oli
- vibrants (amb moviments, molt breus, de la
llengua, que interromp i allibera, successivament, el corrent
d'aire): [rr], erra
- bategants (com les vibrants, però amb un sol
moviment): [r], era
c) L'acció de les cordes vocals, que permet parlar de sons:
- sonors (amb vibració de les cordes vocals):
[z], ase
- sords (sense vibració de les cordes vocals):
[s], sà
d) El trajecte de l'aire. Des d'aquest punt de vista hi ha sons:
- orals (sense ressonàncies nasals). La gran
majoria de sons consonàntics ho són, per això no s'explicita:
[t], to
- nasals (amb ressonàncies procedents de les
cavitats nasals): [n], ni
ELS SONS CONSONÀNTICS:
Classificació dels sons consonàntics segons el mode i punt d´articulació:
MODE D´ARTICULACIÓ
| Oclusives | Fricatives | Africades | Laterals | Vibrants | Nasals | |
| PUNT D´ARTICULACIÓ | ||||||
| Bilabials | sorda p(poma) sonora b (baixar) |
sonora b(sabó) (1) | sonora m (mà) | |||
| làbio-dentals | sorda f (fanal) sonora v (volcà) (2) |
sonora m (infant) (amfibi) (3) |
||||
| dentals | sorda t (taula) sonora d (dau) |
sonora d (cada) | ||||
| alveolars | sorda s (sac, cel, missa, braç) sonora z (casa, zero) |
sorda ts (potser) sonora dz (setze) |
sonora l (bala) | sonora simple r (cara) sonora múltiple rr (carro) |
sonora n (nau) | |
| palatals | sorda sonora |
sorda sonora
|
sonora l (llum) | sonora |
||
| velars | sorda k (casa) sonora g (gana) |
sonora g (paga) | sonora h(tanca, fang) (3) |
(1) Les grafies que representen els sons oclusius sonors, en
determinats contextos (per exemple, entre vocals), es pronuncien
com a sons aproximants i no oclusius. Així, la b de
boca i la de lloba no s'articulen exactament de la mateixa
manera.
(2) El so [v] actualment es manté a les Balears
i a part del País Valencià i de Tarragona: avi, veure, canviar.
A la resta del territori la v es pronuncia [b].
(3) La m i la n, en determinats
contextos, s'articulen com a sons labiodentals (àmfora) o velars
(Inca).