LA COMPRENSIÓ D´ UN TEXT ESCRIT

 

Sovint llegim de manera automàtica, fins al punt que no som conscients del procés complicat que tot acte de lectura implica. Per això, analitzarem ara uns quants punts que intervenen en aquest procés o, vist des d’una altra òptica, us oferirem uns quants consells que us ajudaran a entendre perfectament un text:

Així doncs, el procés de comprensió lectora l’iniciem amb la lectura. Hi ha molts factors que afavoreixen la nostra comprensió del text, i dels quals moltes vegades no som conscients: la identificació dels mots clau, la distinció entre idees principals i secundàries, el reconeixement de l’estructura del text, de la intenció de l’autor o autora, la nostra capacitat per fer resums o síntesis del text, la possibilitat d’integrar-lo a la nostra experiència prèvia i, si és necessari, de canviar, matisar o reorganitzar els coneixements adquirits en un passat, etc.

Lectura prèvia

Per entendre bé un text, prèviament n’hem de fer una bona lectura: entendre totes les paraules que hi surten, assenyalar els mots que pertanyen a un llenguatge més específic, relacionar-ho amb coneixements previs... I, si no enteneu tots els mots, no us faci mandra de recórrer al diccionari!

Idees importants - idees secundàries

Convé separar o destriar quines són les idees importants, principals, d’un text de les secundàries. Les idees secundàries són aquelles que amplien la informació, la idea principal.

Per saber si en un text us trobeu davant una idea principal o secundària us podeu ajudar amb algunes d’aquestes indicacions:

Recordeu que el títol, la divisió en paràgrafs, els finals dels textos i els elements díctics com els pronoms són elements que ens ajuden a l’hora de distingir idees principals de secundàries.

La informació implícita

A vegades l’autor deixa silencis, o dóna coses per sobreenteses i fa que sigui el lector qui n’hagi de treure les seves pròpies conclusions. Quan això passa, estem inferint. Els punts suspensius són un dels elements que utilitza l’autor per crear aquesta situació.

No sempre, però, podem ser capaços de saber què era realment allò que volia expressar l’autor.