FLEXIÓ DE NOMBRE EN ELS SUBSTANTIUS I EN ELS ADJECTIUS.

Les normes que veurem serveixen tant per als substantius com per als adjectius.

1. Norma general: el plural es forma afegint -s al singular:

mare / mares, fill / fills, rei / reis, llarg / llargs, vell /vells, amable / amables

2. Els mots acabats en -a àtona la canvien per -e i hi afegeixen-s:

casa / cases, tia / ties, problema / problemes, vella / velles, pobra / pobres

Atenció!: aquest canvi pot provocar alteracions ortogràfiques en les grafies precedents:

-ca /-ques: vaca / vaques

-ga /-gues: groga / grogues

-ça /ces: raça / races

-ja /-ges: roja / roges

-gua /-gües: llengua /llengües

-qua /-qües: obliqua /obliqües

3. Els mots acabats en vocal tònica afegeixen –ns (recordem que aquesta n també apareix en els femenins corresponents: lleona, sana...):

pi / pins, lleó / lleons, capità / capitans, comú / comuns, marró / marrons, sa / sans, bo / bons

[Alguns mots acabats en –e àtona fan el plural en –ns en diversos parlars (la n apareix també en els derivats):

ase / àsens, home / hòmens, jove/ jóvens, orfe / òrfens...]

Són excepcions a aquesta regla (afegeixen només -s):

a. Els noms de les lletres: les as, les bes...

b. Els noms de les notes musicals: els dos, els mis...

c. Les partícules gramaticals usades com a noms: els sinós, els peròs...

d. Uns quants noms: bisturís, cafès, calés, clixés, consomés, comitès, esquís, hindús, mamàs, menús,mercès, patés, purés, rajàs, sofàs, tabús, tarannàs, tes, vostès, xampús, ximpanzés...

4. Els mots masculins aguts acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx fan el plural en -os:

gas / gasos, pagès / pagesos, comerç / comerços , dolç / dolços,influx / influxos, fix / fixos, peix / peixos, fluix / fluixos, cartutx / cartutxos, gavatx / gavatxos

Atenció: sovint els mots acabats en -s la doblen (perquè ha de ser sorda i no sonora) davant la terminació -os:

accés / accessos, arròs/ arrossos, fracàs /fracassos, nas/ nassos,pastís / pastissos, ros /rossos, tros / trossos...

escàs / escassos, espès / espessos, gras / grassos, gros /grossos, postís /postissos,

5. Els masculins aguts acabats en -sc, -st, -xt, -ig fan el plural en -os o en -s:

disc: discs / discos; fresc: frescs / frescos

gest: gests / gestos; trist: trists / tristos

pretext: pretexts / pretextos; mixt: mixts /mixtos

desig: desigs / desitjos; roig: roigs / rojos

(fixem-nos en el canvi de g per tj / j)

6. Els adjectius acabats en -aç, -iç, -oç, tot i que són invariables en singular, presenten doble forma, de masculí i de femení, en el plural:

capaç: capaços / capaces, feliç: feliços /felices,

atroç: atroços / atroces (fixem-nos en el canvi de ç per c)

7. Hi ha una sèrie de substantius que són invariables, és a dir, tenen una única forma per al singular i per al plural:

a. Els dies de la setmana (excepte dissabte i diumenge):

el / els dilluns, el / els dimecres...

b. Els mots no aguts acabats en -s:

el / els bíceps, la / les càries, herpes, acròpolis, bilis,

brindis, croquis, cutis, diabetis, llapis, anus, cactus, focus, globus, tipus, virus...

c. Alguns noms aguts acabats en -s:

el / els fons, la / les ics, plebs, pols, temps, urbs...

d. Alguns compostos:

el / els comptagotes, obrellaunes, paracaigudes, portamonedes, salvavides, torcaboques, trencaclosques...

e. Alguns noms que s’usen sempre en plural:

les alicates, les noces, les pessigolles, les postres, les setrilleres...

els afores, els calçons, els escacs, els sostenidors...