ELS DETERMINANTS: L'ARTICLE. LA CONTRACIÓ.
ELS DETERMINANTS
Els determinants són els especificadors del substantiu, nucli del sintagma nominal. La majoria són variables quant a gènere i nombre (concorden amb el nucli), i fan la funció de modificar el conjunt del grup nominal (el nom més els seus complements).
Són els articles, els demostratius, els possessius, els numerals, els quantitatius, els indefinits i alguns interrogatius (quin/quina..., quant/quanta...) i relatius (el qual/la qual...).
Hi ha gramàtiques que distingeixen entre determinants i quantificadors (numerals, quantitatius i indefinits). La diferència seria que els primers actualitzen el nom i els altres en delimiten quantitativament l'extensió.
Un nom pot ésser determinat o quantificat, doncs, per :
Articles: l'imprès, les llibretes
Demostratius: aquest home, aquelles qüestions
Possessius: el teu cotxe, la nostra casa
Numerals: tres anys, vint-i-cinquena cursa
Quantitatius: moltes vegades, cap arbre
Indefinits: qualsevol cosa, algun cop
Interrogatius: quina flor?, quants dies?
Relatius: la qual cosa, el qual contracte
Exceptuant els articles, la majoria de determinants poden funcionar sols, amb el nom elidit. En aquests casos, solen ser considerats pronoms:
Dóna'm aquest.
La teva és més petita.
Hi ha dues cartes per a tu i tres per a mi.
Molts han protestat.
Qualsevol pot dir-hi la seva.
Quines vols?
Per altra banda, algunes de les partícules que veurem en aquestes lliçons no funcionen mai com a determinants, sinó que sempre són pronoms (això, algú, res) o substantius (parell, miler), però hom considera que convé estudiar-les amb mots que presenten trets molt semblants.
L'ARTICLE
Fa dues funcions bàsiques amb relació al nom:
a) Actualitzadora, és a dir, presenta el substantiu com a conegut dels interlocutors:
Aguanta l'escala. (Es tracta d'una escala molt concreta)
b) Abstractiva o generalitzadora, és a dir, presenta el nom fent referència a tota una classe d'éssers:
El cavall és un mamífer herbívor.
Amb l'adveniment de la República, la dona aconseguí el dret de vot.
L'article presenta diverses formes:
singular plural masculí
el
l'
els
femení
la
l'
les
Exemples:
el cafè, el món
l'ull, l'horari
la paret, la unió
l'aranya, l'herba
els fets, els audaços
les nines, les onades
Pel que fa a l'ús de l'apòstrof, consulteu la lliçó corresponent d'ortografia.
Formes col·loquials de l'article
1. En la major part del català balear col·loquial (i en alguns indrets de la Costa Brava i del País Valencià) s'usa l'article anomenat salat:
singular
plural
masculí
es
(so)
s'
es (sos)
femení
sa
s'
ses
Les formes so / sos s'usen a Mallorca i les Pitiüses darrera la preposició amb. La forma de masculí plural es es pronuncia ets davant vocal a Mallorca i a Menorca.
Exemples:
es compte, amb so tren, s'alè, sa font, s'era, es fideus, amb sos peus ,ses cireres
Pel que fa a l'ús de l'apòstrof, consultau la lliçó corresponent d'ortografia.
Atenció!: l'article salat no sol usar-se en les situacions comunicatives formals, en les quals és preferible adoptar les formes de l'article estàndard el / la / els / les. Aquest article, per altra banda, no és desconegut en el parlar col·loquial balear, ja que es fa servir sempre davant el nom de les hores, en una gran quantitat de locucions, davant noms d'institucions, objectes, conceptes, éssers considerats únics o especialment importants, etc.:
Són les onze. Dinarem a la una i mitja...
l'any que ve, a les fosques, a la dreta, a la fresca...
com l'anell al dit, blanc com la neu, a la mala hora...
el món, la mar, el cel, la Seu, el dimoni, la mare superiora, el rei, el Papa, el Corpus...
el Mallorca, la Rambla, la Trapa, la Real, l'Índia...
2. Les formes antigues per al masculí lo i los es conserven en la parla informal en el català nord-occidental, a Pollença darrere amb i en algunes expressions estereotipades com tot lo dia, ser tot lo món, etc.
L'article davant els topònims
Alguns noms propis de lloc porten article: el Port de la Selva, ses Salines, el Caire, els Estats Units, la Xina...
Normalment duen article els noms de comarques, muntanyes i rius: la Cerdanya, el Massanella, l'Ebre...
L'article que acompanya els topònims, dins un context, s'escriu amb minúscula, i s'hi fan les contraccions normals: Va néixer a la comarca del Ripollès.
Davant els noms propis dels llocs on s'usa l'article salat o l'article lo, poden usar-se aquestes formes o les de l'article estàndard:
s' / l'Arenal, sa / la Pobla, es / el Mercadal, lo / el Fenollar...
L'article personal
Els articles personals van davant els noms propis de persona (noms de pila, llinatges o malnoms). Dins un context, s'escriuen amb minúscula: en / n' / el / l' van davant noms masculins:
en Miquel, en Miralles, n'Andreu, el Jordi, l'Ignasi
na / n' / la / l' van davant noms femenins:
na Maria, na Llopis, n'Obdúlia, la Rita, l'Elena
La presència de l'article personal no és obligatòria i sol indicar familiaritat, per això la normativa aconsella no usar-lo davant noms de persones famoses i en textos de caràcter neutre (documentació administrativa, notícies, etc.):
En la seva música, Mozart transcendí tots els esquemes establerts.
Pere Florit i Rius, amb el D.I. núm. 88.888.000, domiciliat a...
Pel que fa a l'ús de l'apòstrof, consulteu la lliçó corresponent d'ortografia.
Construccions incorrectes amb *lo
Cal evitar, tant en els registres formals com en els informals, l'ús de l'article lo en construccions de caràcter neutre:
* Lo que dius no és cert.
* Que et digui lo espantat que estava.
En català, el sentit abstracte o generalitzador s'expressa amb l'article masculí el, els demostratius això i allò, o amb construccions com la cosa, el fet, la part, la qüestió, etc.
Vegem alguns exemples:
Construccions
incorrectes
* lo bo
* lo cert és que...
* lo dels preus...
* lo important és que...
* lo meu / lo seu...
* lo millor que pots fer...
* lo qual
* lo que dius...
Construccions correctes
allò que és bo / la cosa bona / la
bona / el bo
la cosa certa és... / la veritat és...
això / allò dels preus... / la qüestió
dels preus...
l'important és... / allò que és
important és...
les meves coses / les seves coses...
el millor que... / la cosa millor que...
la qual cosa / cosa que
el que dius... / això que dius...
la veritat i la falsedat
En canvi, les construccions de caràcter intensificador es fan amb partícules com tan, tant, com, que, si, etc.:
Construccions incorrectes
* lo beneit que era
* lo contenta que està
* lo difícil que resulta
* lo més aviat possible
Construccions correctes
com era de beneit / que beneit que era
si n'està, de contenta / com està de contenta
com resulta de difícil / que difícil que resulta
com més prest millor / tan aviat com puguis / al més prest que puguis
Quan es tracta de modismes, s'ha de cercar l'equivalent més genuí:
Construccions incorrectes
* a lo millor
* de lo contrari
* en lo referent a
* en lo successiu
* és lo de menos
* lo més mínim
* per lo general
* per lo menos
* per lo tant
* per lo vist
* tot lo més / a lo més
Construccions correctes
potser / per ventura / tal vegada
contràriament / altrament
respecte a / pel que fa a / quant a
d'ara endavant / a partir d'ara
això rai
gens ni mica / ni poc ni gaire
en general / generalment
almenys / pel cap baix / si més no
per tant
segons sembla
com a molt / a tot estirar / pel cap alt
CONTRACCIONS
Una contracció consisteix en la unió de dues partícules per elisió d'algun so.
Els articles masculins el, els es contreuen amb les preposicions a, de i per:
a + el = al (Va pujar al 2n pis.)
a + els = als (Entregeu el sobre als pares.)
de + el = del (Ell es fia del germà.)
de + els = dels (Va venir dels Alps.)
per + el = pel (Ho fa pel teu bé.)
per + els = pels (Es passegen pels carrers.)
També l'article salat es (as, des, pes):
as terrat, des fills, pes carrers...
Les contraccions es produeixen igualment en les preposicions compostes i en les locucions: per al, fins als, des dels, a causa del...
La partícula ca (‘casa de’) es contreu amb els articles en, el, els i es:
can Jordi, cal bisbe, cals avis, cas metge
Atenció!: no hi ha contracció si l'article masculí singular s'ha d'apostrofar davant un mot començat per vocal:
Puja a l'avió.
Es queixava de l'ull.
Per l'aniversari anirem a París.
Soparem a ca n'Adrià.
Ni tampoc amb els articles que han d'anar amb majúscula perquè formen part d'un títol, del nom d'una entitat, etc. (en aquests casos la preposició de s'apostrofa):
Qui és l'autor d' Els viatges de Gulliver?
He enviat la carta a El Temps.
Aniré al concert per Els Pets.