DETERMINANTS: ELS POSSESSIUS.
Els possessius són determinants que indiquen una relació de possessió o de correspondència entre les persones i els noms que determinen:
No veig el meu fill.
Les teves claus són aquí.
Ton pare ja ve.
Formes tòniques:
| un sol posseïdor | 1ª pers.sing.(jo): meu/ meva/ meus/ meves 2ª pers.sing(tu): teu/ teva/ teus/ teves 3ª pers.sing.(ell): seu/ seva/ seus/ seves |
| més d´un posseïdor | 1ª pers.plur.(nosaltres): nostre/ nostra / nostres 2ª pers.plur.(vosaltres): vostre/ vostra/ vostres 3ª pers.plur.(ells): llur/llurs seu/ seva/seus/ seves |
Formes àtones:
| mon | ma | mos | mes | 1ª persona |
| ton | ta | tos | tes | 2ª persona |
| son | sa | sos | ses | 3ªpersona |
Remarques:
Els possessius tònics, excepte llur / llurs, han d'anar precedits de l'article:
el seu equip, la nostra casa, els teus interessos
Les formes llur i llurs es refereixen sempre a un posseïdor plural i s'usen només en registres formals (excepte a la Catalunya Nord):
els reis i llurs (= els seus) súbdits
Els manifestants desplegaren llur (= la seva) pancarta davant les autoritats.
Els possessius àtons actualment només s'usen davant paraules que indiquen parentiu i en algunes expressions lexicalitzades:
mon pare, ton pare, son pare, ma mare, ta mare, sa mare
En ma vida havia vist una cosa com aquesta.
Els possessius van darrera el nom i sense article en expressions com aquestes:
a càrrec teu, a casa meva, de part seva, en benefici nostre, en honor seu, és problema teu... (i no: al teu càrrec, a la meva casa, de la seva part, és el teu problema, etc.)
En general, els possessius han d'usar-se només quan són necessaris:
Es netejava les ulleres. (i no: les seves ulleres)
La fabricació d'aquest aparell és complicada, pero ho és més la instal·lació. (i no: la seva instal·lació)
Us adjuntEm el document perquè l'estudieu / perquè sigui estudiat. (i no: per al seu estudi)
En cas que el delegat no rectifiqui, n'exigirem la dimissió. (i no: la seva dimissió)