SISTEMA VOCÀLIC CATALÀ

En estudiar els sons vocàlics, cal tenir en compte, per una banda, les diferències que hi ha entre les vocals tòniques i les àtones, i, per una altra, les característiques dels principals dialectes.


Hi ha vuit sons vocàlics:

Representació fonètica:

[ e ] representa la e tancada;

[e ] representa la e oberta;

[ o ] representa la o tancada;

[ c] representa la o oberta;

[ e] representa la vocal neutra.

[a ] representa el so de la vocal a.

[i] representa el so de la vocal i.

[u] representa el so de la vocal u.

Variants dialectals:

El vocalisme tònic dels dialectes catalans presenta tres sistemes:

• Un de set fonemes, propi dels català central, valencià i alguerès: /a/, / e/, /e/, /i/,/ c/, /o/, /u/. Cal assenyalar, però, que hi ha vocals que en el català nord-occidental i en el valencià es pronuncien amb [e] quan el català central les pronuncia amb [ e].Ex: pera, cadena, abella...

• Un de vuit fonemes, propi de les Illes Balears: /a/, /e /, / e/, /e/, /i/, /c /, /o/, /u/. La diferència amb l ´anterior sistema és només en la vocal neutra que apareix en posició tònica en alguns mots.

• I un de cinc fonemes, propi del rossellonès /a/, /e/, /i/, /o/, /u/. En aquest dialecte no es distingeix la e oberta de la tancada, ni la o oberta de la tancada.

Segons l ´àmbit geogràfic distingim quatre sistemes àtons:

• Un de tres fonemes al rossellonès, central, menorquí i eivissenc: [i], [e ], [u].

• També un de tres fonemes [i], [a], [u] a l ´alguerès; la diferència respecte a l´anterior és que en lloc de vocal neutra [e ] tenim [a].

• De quatre fonemes a Mallorca: [i], [e ], [o], [u].

• De cinc fonemes al nord-occidental i valencià [i], [e], [a], [o], [u]. En aquests dialectes la neutralització no es fa.

Per tant, el català té un sistema vocàlic tònic que pot representar-se així (el triangle permet veure, més o menys, la posició que ocupa la llengua en relació al paladar en pronunciar cadascun dels sons.

POSICIÓ TÒNICA

Així, si es considera la posició de la llengua i l'obertura de la boca a l'hora d'articular cada so, obtenim la següent classificació:

- vocals anteriors: [ i ], [ e ], [ e]

- vocals posteriors: [ u ], [ o ], [ c]

- vocals centrals: [ a ], [ e]

- vocals tancades: [ i ], [ u ]

- vocals semitancades: [ e ], [ o ]

- vocals semiobertes: [ e], [ c]

- vocal oberta: [ a ], [e]

Atenció!:

- Les i i u àtones que formen part d'un diftong no són pròpiament vocals i es representen, respectivament, [ j ] i [ w ]: iode, aire, cauen, moure

FENÒMENS DE CONTACTE VOCÀLIC:

Elisió sintàctica

Les vocals àtones a,e s´acostumen a suprimir en la parla habitual quan apareixen al final o al començament d´un mot i van seguides o precedides d´una altra vocal tònica o àtona. En aquests casos es parla d´elisió. Cal recordar que l´ortografia ja reflecteix aquest fenomen amb dos recursos gràfics: l´apòstrof i la contracció.

Elisions que tenen lloc en el moment de parlar i no són marcades gràficament per l´ortografia:

• neutra + tònica: una hora
• tònica + neutra: camí estret
• neutra + àtona (i,o,u): sense història
• àtona (i,o,u) + neutra: carro estret
• neutra + neutra: mitja entrada

Però, si hi ha dues tòniques en contacte es conserven totes dues i es pronuncien.

Sinalefa:

Aquest fenomen es produeix quan les vocals en contacte formen un diftong sintàctic o quan la i, u fan de consonant.

Exemple:

febrer i març

té un gos

hi ha dos nois