SISTEMA VOCĀLIC CATALĀ
En estudiar els sons vocālics, cal tenir en compte, per una
banda, les diferčncies que hi ha entre les vocals tōniques i
les ātones, i, per una altra, les característiques dels
principals dialectes.
Hi ha vuit sons vocālics:
Representaciķ fončtica:
[ e ] representa la e tancada;
[e ] representa la e oberta;
[ o ] representa la o tancada;
[ c] representa la o
oberta;
[ e] representa la vocal
neutra.
[a ] representa el so de la vocal a.
[i] representa el so de la vocal i.
[u] representa el so de la vocal u.
Variants dialectals:
El vocalisme tōnic dels dialectes catalans presenta tres sistemes:
Un de set fonemes, propi dels catalā central, valenciā i alguerčs: /a/, / e/, /e/, /i/,/ c/, /o/, /u/. Cal assenyalar, perō, que hi ha vocals que en el catalā nord-occidental i en el valenciā es pronuncien amb [e] quan el catalā central les pronuncia amb [ e].Ex: pera, cadena, abella...
Un de vuit fonemes, propi de les Illes Balears: /a/, /e /, / e/, /e/, /i/, /c /, /o/, /u/. La diferčncia amb l ´anterior sistema és només en la vocal neutra que apareix en posiciķ tōnica en alguns mots.
I un de cinc fonemes, propi del rossellončs /a/, /e/, /i/, /o/, /u/. En aquest dialecte no es distingeix la e oberta de la tancada, ni la o oberta de la tancada.
Segons l ´āmbit geogrāfic distingim quatre sistemes ātons:
Un de tres fonemes al rossellončs, central, menorquí i eivissenc: [i], [e ], [u].
També un de tres fonemes [i], [a], [u] a l ´alguerčs; la diferčncia respecte a l´anterior és que en lloc de vocal neutra [e ] tenim [a].
De quatre fonemes a Mallorca: [i], [e ], [o], [u].
De cinc fonemes al nord-occidental i valenciā [i], [e], [a], [o], [u]. En aquests dialectes la neutralitzaciķ no es fa.
Per tant, el catalā té un sistema vocālic tōnic que pot
representar-se així (el triangle permet veure, més o menys, la
posiciķ que ocupa la llengua en relaciķ al paladar en
pronunciar cadascun dels sons.
POSICIĶ TŌNICA
Part anterior de la boca o paladar [i] |
Part posterior de la boca o vel del paladar [u] Tancades |
|||
[e] |
[o] Semitancades |
|||
[e] |
[c] Semiobertes |
|||
[a] [e] Oberta Central |
Així, si es considera la posiciķ de la llengua i l'obertura de
la boca a l'hora d'articular cada so, obtenim la següent
classificaciķ:
- vocals anteriors: [ i ], [ e ], [ e]
- vocals posteriors: [ u ], [ o ], [ c]
- vocals centrals: [ a ], [ e]
- vocals tancades: [ i ], [ u ]
- vocals semitancades: [ e ], [ o ]
- vocals semiobertes: [ e], [ c]
- vocal oberta: [ a ], [e]
Atenciķ!:
- Les i i u ātones que formen
part d'un diftong no sķn prōpiament vocals i
es representen, respectivament, [ j ] i [ w ]: iode, aire, cauen,
moure
FENŌMENS DE CONTACTE VOCĀLIC:
Elisiķ sintāctica
Les vocals ātones a,e s´acostumen a suprimir en la parla habitual quan apareixen al final o al comenįament d´un mot i van seguides o precedides d´una altra vocal tōnica o ātona. En aquests casos es parla d´elisiķ. Cal recordar que l´ortografia ja reflecteix aquest fenomen amb dos recursos grāfics: l´apōstrof i la contracciķ.
Elisions que tenen lloc en el moment de parlar i no sķn marcades grāficament per l´ortografia:
Perō, si hi ha dues tōniques en contacte es conserven totes dues i es pronuncien.
Sinalefa:
Aquest fenomen es produeix quan les vocals en contacte formen un diftong sintāctic o quan la i, u fan de consonant.
Exemple:
febrer i marį
té un gos
hi ha dos nois