EL GÈNERE DEL SUBSTANTIU I DE L’ADJECTIU.

Tradicionalment, hom ha definit el NOM com la part de l’oració que inclou el substantiu i l’adjectiu i es caracteritza per la capacitat de flexionar en gènere i en nombre. De tota manera, és habitual l’ús del mot com a sinònim de substantiu, i així el farem servir nosaltres.

Podem dir que el SUBSTANTIU (o NOM) és la part de l’oració més capaç d’identificar-se amb algun element de la realitat extralingüística; és la categoria referencial per excel·lència, la més "denominadora", la que més ens serveix, d’alguna manera, per "etiquetar" els elements (coses, éssers animats, conceptes abstractes...) del nostre entorn:

pedra, llibre, casa, pinar, planeta, elefant, formiga,

dona, alumnat, discussió, temps, solitud, enveja,

avantatge, gerundi, etc.

Morfològicament es caracteritza perquè admet flexió de nombre i de gènere, i sintàcticament, perquè constitueix el nucli del sintagma nominal.

El gènere dels noms

Tradicionalment, els noms es classifiquen en masculins o femenins. El gènere és totalment arbitrari quan fa referència a coses o idees abstractes. Quan designa persones o animals que tenen tots dos gèneres, el femení es forma de diverses maneres:

1. Afegint una -a al masculí: noi - noia, gat - gata, fill - filla

De vegades, el fet d’afegir la -a del femení pot modificar la darrera grafia del masculí:

Penseu que, en afegir la -a, la nova paraula té una síl·laba més i això pot fer variar l’accentuació o alguna grafia:

avi - àvia, veí - veïna, roig - roja

També pot fer que algunes consonants que abans eren mudes esdevinguin sensibles:

senyor - senyora, sant - santa

2. Els noms acabats en -òleg fan el femení en -òloga: arqueòleg - arqueòloga

3. Els que acaben en vocal tònica fan el femení afegint -na: lleó - lleona, degà - degana

4. Els acabats en -e, -o canvien aquesta vocal per -a: mestre - mestra, viudo - viuda

5. Terminacions específiques:

- essa: déu - deessa, jutge - jutgessa, baró - baronessa (però: príncep - princesa)

- ina: heroi - heroïna, gall - gallina

- iu: emperador - emperadriu, actor - actriu (però: director - directora)

6. En alguns casos el masculí es forma a partir del femení afegint-hi la terminació -ot: merla, merlot / guilla, guillot / bruixa, bruixot...

7. Hi ha masculins i femenins que tenen una arrel diferent: home - dona, oncle - tia, cavall - euga (o egua), amo - mestressa...

8. Hi ha substantius invariables; és a dir, tenen la mateixa forma per al masculí i per al femení. Són els acabats en -aire, -ista, -cida:

- aire: el/la cantaire, boletaire, captaire...

- ista: el/la periodista, excursionista, dentista...

- cida: el/la homicida, suïcida...

9. Hi ha substantius d'una sola terminació que provenen, moltes vegades, d'adjectius: persa, jove, salvatge, àrab, màrtir...

10. Hi ha noms d’animals que són invariables, és a dir, que s'empren en un sol gènere. Si es vol distingir el sexe, cal afegir-hi els mots mascle o femella: cadernera mascle - cadernera femella, rossinyol mascle - rossinyol femella.

11. Hi ha noms acabats en -ant, -ent que són invariables:

-ant: un/ una amant, cantant... (però: estudiant-estudianta)

-ent: un/ una supervivent... (però president - presidenta)

Gènere dels adjectius

La major part dels adjectius qualificatius són variables: tenen una forma per al masculí i una altra per al femení. En el plural també tenen formes diferents per a cada gènere. S’anomenen per aquest motiu adjectius de dues terminacions. En canviar el gènere o el nombre d’aquests adjectius, es poden produir alteracions ortogràfiques i fonètiques (del so). També hi ha, però, adjectius d'una sola terminació, invariables pel que fa al gènere.

Els adjectius de dues terminacions

Podem distingir dos grups o models:

1. Aquells que afegeixen una -a al masculí:

Masculí singular Femení( -a) singular

Fred freda

Prim prima

Estupend estupenda

Tebi tèbia

Maculí plural (-s) femení plural (-es)

Freds fredes

Prims primes

Estupends estupendes

Tebis tèbies

• Modificacions que es poden produir:

Acabats amb: (masc.) Acabats amb. (fem.)

-e -a agre, agra, agres

-o -a moro, mora, moros, mores

-eu -ea europeu, europea, europeus, europees

-c -qu oblic, oblícua, oblics, oblíqües

-g -gu pròdig, pròdiga, pròdigs, pròdigues

-t -d adequat,adequada,adequats,adequades

-l -l.l nul, nul.la, nuls, nul.les

-u -v nou, nova, nous, noves

-leg -loga anàleg, anàloga, anàlegs, anàlogues

-leg -lega sacríleg, sacrílega,sacrílegs, sacrílegues

-n- intercalada serè, serena, serens, serenes

S'intercala -n en els adjectius que acaben en vocal tònica exceptuant nu (nu, nua, nus, nues) i cru (cru, crua, crus, crues)

1. Els acabats en -s, ç, -x, -ix, -tx formen el plural masculí amb la terminació -os.

Gris, grisa, grisos, grises

Ros, rossa, rossos, rosses

Descalç, descalça, descalços, descalces

Complex, complexa, complexos, complexes

Fluix, fluixa, fluixos, fluixes

Gavatx, gavatxa, gavatxos, gavatxes

Adjectius acabats en -s: n'hi ha que tenen una sola -s en el femení i n'hi ha que la dupliquen (vegeu els exemples: gris, ros)

Igual que passa amb els noms, hi ha una sèrie d’adjectius que tenen doble forma de plural masculí (-s / -os). Són els acabats en -sc, -st, -xt, -ig: frescs/frescos, llests/llestos, mixts/mixtos, lleigs/lletjos (boigs/bojos)

Els adjectius d'una terminació

Els adjectius d’una terminació tenen una mateixa forma per al masculí i per al femení. Són els acabats en (fixeu-vos també en les excepcions!):

Dins dels adjectius d’una terminació hi ha el cas especial dels acabats en -aç, -iç, oç, que tenen una terminació en el singular i dues en el plural:

• Els adjectius acabats en vocal neutra en català coincideixen tots amb el castellà, tret de:

• En alguns casos hi ha força divergències amb el castellà: